Maqueta de l'Hospital de la Santa Creu i San Pau
L'arquitecte pintat per Ramón Casas
Lluís Domènech va pensar sobretot i per tot a l'hora de aixecar el seu projecte en el malalt, 145 m. quadrats, per pacient, incloent els espais ajardinats una proporció que a l'época superava al millor hospital europeu. Quaranta-vuit pavellons dels que només es van construir vint-i-set , dels quals només setze són modernistes. Dotze executats per l'arquitecte i la resta pel seu fill, Pere Domènech i Roura. Els pavellons aïllats i destinats a les diferents especialitats mèdiques i tots ells comunicats per galeries subterrànies .
A l'entrada principal s'aixeca un conjunt escultòric en bé del benefactor principal d'aquesta obra, el banquer català Pau Gil que va destinar un llegat molt important a la seva mort en donació per a la cosntrucció del que seria l'ampliació de l'hospital de La Santa Creu , hospital dels pobres i és per això que el nom complert és Santa Creu i San Pau, san Pau en honor a Pau Gil un banquer ... que va demanar una sola cosa . Que el seu anagrama amb la G de Gil estigués repartit per murs y façanes . ¡Ben poc va demanr ! La seva fortuna es va esgotar i donat que l'obra ja estava en marxa altres mecenes van continuar i fins i tot malats van contribuir economicament.
A passat d'Hospital a Centre de Coneixement i divulgació cultural.
La visita comença per un dels soterranis de l'antic hospital, encara està recent la imatge dels malats que ingessaven per urgències,no fa gaire i per que no s'oblidi a les parets es projecten olografies.
Sortim al cor del Recinte
L'arquitecte va crear la planta del conjunt hospitalari al voltant de dos eixos, un vertical i un altre hotitzontal que conformen una creu, l'emblema de l'antic Hospital de La Santa Creu , avui Biblioteca Central de Barcelona .
L'arquitecte va integrar la natura a l'arquitectura. La idea era donar un aspecte optimista perque els malalts es trobessin millor i no només per l'aspecte visual si no que la vegetació , plantes i arbres purifiquessin l'aire
Entrada al Pavelló de l'Admistració
La gran escala del Pavelló
El cognom de Pau Gil inserit a la decoració, en reconeixement al seu mecenatge
ELS SOSTRES
la Cúpula de l'escala principal
Al passadis
Dependencia de l'administració
El sostre de l'Auditori
Un altre sostre al Pavelló de l'Administració
Detall de data y Cognom del Mecenes al sostre del Vestíbul Principal de l'Adminstració
LA CERÀMICA
A dins dels pavellons, la ceràmica no només tenía una funció higiènica i de fàcil netejar, es va concebre com un element terapèutic .
Els motius florals amb colors suaus transmeten pau, tranquil.litat i molta lluminositat .
Espais de grans finestrals.
La flora i la fauna a l'ornamentació, tant a la ceràmica com a l'escultura no només estan pensades com a elements decoratius sino que té a veure amb l'aspecte positiu de la vida sobre la mort, la curació i la regeneració.
LES ESCULTURES
La figura més representativa del conjut hospitalari és l'Àngel Protector
Capitelles, detalls florals, mensules ... tot va ser dissenat per l'arquitecte.
Les corones florals dels capitells que semblen iguals, no ho son.
Delicats detalls incrustats a les parets
L'escultor Gargallo va ser l'orfebre dels templets,i gàrgoles en forma d'animals que completen l'ornamentació de tots els edificis.
Els monstres alats com a símbols de la força del món desconegut, de la negació i de la mort.
Un altre conjunt escultòric és el referent - cada animal amb la seva niada- que representen el perllongament de la vida.
De niña solo veía algunas de sus bonitas techumbres y la puerta principal. Los altos muros del recinto no dejaban ver el interior. En el Hospital de San Pablo no estuve nunca como paciente era edificio integrado en la fisonomía de mi barrio, como también lo era la Sagrada Familia. Han tenido que pasar muchos años para ver y entender.
No hay comentarios:
Publicar un comentario